Els boscos del sud d’Europa i la conca Mediterrània s’assequen. En conseqüència, els boscos són menys eficients en captar CO2 atmosfèric, perden el seu efecte temperador durant les sequeres, afavorint els cops de calor estivals, i les seves comunitats de fongs i insectes es troben en perill per manca d’aliment
Els efectes del canvi climàtic són cada cop més tangibles. Així ho demostra un estudi publicat en el marc de l’Any Internacional dels Boscos, a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), que ha analitzat sèries meteorològiques de llarga durada. El treball evidencia un increment de fenòmens climàtics extrems, com sequeres, inundacions, tempestes de vent o huracans i indica que el canvi climàtic ja ha provocat un augment significatiu de la freqüència i intensitat dels períodes de sequera en els ecosistemes forestals de la conca Mediterrània i el sud d’Europa durant els últims 20 anys.
Les repercussions d’aquests fenòmens meteorològics als boscos del sud d’Europa i la conca Mediterrània són devastadores, donat que presenten una reducció generalitzada en les capçades dels arbres. A causa de l’augment de les sequeres de les últimes dècades, s’ha duplicat el percentatge de superfície defoliada en la part alta dels arbres de totes les espècies arbòries.
L’estudi que ho demostra ha estat realitzat per la Unitat d’Ecologia Global, que agrupa investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, del CSIC, juntament amb investigadors de la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del Servei Nacional de Protecció dels Boscos del Ministeri de Medi Ambient i de la Universitat de Groningen (als Països Baixos).
El treball també conclou que les sequeres de llarga durada (o sequeres multi-anuals) afecten molt negativament les comunitats d’insectes i fongs que depenen directa o indirectament dels arbres per alimentar-se, com ara els fongs i insectes defoliadors, els fons micorrízics o els insectes depredadors i els hiperparàsits que s’alimenten de tots aquests. De fet, les sequeres poden portar-los al col·lapse per manca d’aliment, ocasionant una reducció dràstica de la seva biodiversitat, que es pot perllongar anys un cop finalitzen les sequeres.
Les sequeres posen en perill els insectes i fongs que depenen dels arbres per alimentar-seAquest col·lapse es produeix sincrònicament a grans escales; afecta a grans àrees de l’extensió de la península Ibèrica; i es creu que pot posar en seriós risc d’extinció nombroses espècies endèmiques, rares i/o protegides que habiten específicament a la conca Mediterrània. Això pot tenir greus conseqüències a escala global, doncs la Mediterrània és un dels reservoris més importants de biodiversitat a nivell mundial.
El problema de la defoliació dels arbres té, encara, un major abast. D’una banda, pot reduir la capacitat dels boscos del sud d’Europa per moderar la pujada de temperatures durant els períodes de sequera i, per tant, per disminuir l’impacte dels cops de calor estivals. Aquest efecte temperador s’aconsegueixen mitjançant la transpiració d’aigua a través de les fulles, de manera que, en evaporar-se l’aigua, baixa la temperatura ambiental. I, d’altra banda, minva la capacitat dels arbres afectats per captar i retenir el carboni de l’atmosfera (CO2). Tenint en compte que, anualment, els boscos capten i retenen gairebé un terç de les emissions de CO2, les conseqüències d’aquesta defoliació són clares i retroalimenten el canvi climàtic.
